Història

L’origen dels pobles d’Aguilar i Castellar és medieval i està lligat als seus respectius castells que formaven part del sistema defensiu que hi havia els segles X i XI contra les incursions del sarraïns que es trobaven a la Segarra.

Els castells tenien un conjunt de torres de defensa, sis en el cas de Castellar, amb la finalitat de donar refugi als pagesos del terme en cas d’atac i que es comunicaven amb tocs de corn o senyals de fum. Les torres del castell de Castellar s’estenien de llevant a ponent en forma de llança dirigida cap a la frontera amb els moros: a l’extrem de llevant, el Castell, i a ponent la Guàrdia Pilosa, on hi devia haver guaita permanent. Entremig, cinc torres, actualment desaparegudes: Santa Maria a les Coromines, el Seguer, Puigfarner, Solanelles i Vilallonga, i un punt de guaita segurament al mas de la Guardiola, més tard Can Ribera.

Els pobles tingueren, doncs, un origen feudal lligat en tot moment als castells, tot i que hi hagué masies dependents d’altres senyors, sobretot monestirs, com Sant Benet de Bages o el monestir de l’Estany.

Les esglésies i capelles són, gairebé totes, molt antigues i sovint han estat destruïdes per les guerres i refetes amb diferents estils.

Tant com els castells van donar origen als pobles, les esglésies n’han seguit la història. Construïdes o destruïdes, dempeus o ensorrades, restaurades o abandonades, fins i tot desaparegudes, les pedres de les esglésies són el testimoni de la vida col·lectiva a través dels segles i així ens assenyalen antics nuclis de poblament desapareguts, donen fe de guerres i revoltes o ens mostren el decandiment i l’oblit.